Cristina i Álex: la parella perfecta, la boda perfecta

may
2013
22

publicado por en Cosas de Gemma

No hay comentarios

Com passa el temps!!!

Ja fa un mes i mig que se’ns va casar la Cristina i l’Àlex. Una parella increïble, d’aquelles que no s’obliden, d’aquelles  que han estat adormides durant molts mesos i de cop i volta quan arriba el seu moment esclaten amb una bogeria tan sanota que contagien a tots qui els envolten, nosaltres inclosos.

El reportatge fotogràfic el va realitzar Dynamic Casaments, des d’aquí vull donar les gràcies al Miguel i la Yoli per donar-nos moltes de les fotografies que apareixen al post. Si voleu saber més d’ells us deixo la seva web www.dynamicasaments.com i el seu Facebook http://www.facebook.com/dynamicasamentsfotografia

 

Llegiu el seu post, val molt la pena

1.-On comença la vostra història?

Tot va començar fa cinc anys, coincidint de pura casualitat a un aniversari d’una amiga en comú, a la que li fèiem una festa sorpresa. Allà ens van reunir a tots els amics i justament ens vam asseure un davant de l’altre perquè ens vam agradar i sense voler, volíem sapiguer més l’un de l’altre, va ser “amor a primera vista”

Dies més tard, dues amigues ens van fer una “encerrona” perquè hi quedéssim els dos sols per anar a prendre una copa. Entre somriure i somriure, al final vam començar la relació que ja porta 5 anys de vida.

Des de aquell dia, no ens volíem separar mai.

 

 

4219_1151867832258_8100454_n

2.- Quan veu decidir casar-vos?

El dia que Àlex em va demanar matrimoni, va ser al cap d’any del  2011 amb presència de tots els nostres amics a casa nostre. Estàvem tots de festa i amb unes copes de més… Llavors, l’Àlex es va agenollar (sense previ avis) i va treure l’anell, no qualsevol, un anell molt especial per mi. Aquest anell era de la meva àvia, i jo sempre li havia dit a ell que si una vegada em demanava matrimoni fos amb aquella aliança. Tothom va començar a cridar de emoció i la resposta final entre llàgrimes va ser: SI!

Aquella nit va ser la millor festa de cap d’any que recordem.

3.- Us va costar molt trobar restaurant?

Sincerament no ens va costar gens ni mica trobar el restaurant, ja que jo, l’Àlex, treballava en una empresa analitzant aigües residuals i casualitats de la vida, em va tocar anar a Can Pagès. Allà estava el Sr. Josep Maria Erra, i li vaig comentar que ens casàvem i buscàvem restaurant. Aquell mateix dissabte, va parlar amb en Sergi i la Gemma i ens va reservar hora per anar a conèixer les instal·lacions i a ells. Va ser tant increïble el tracte que vam rebre, que sense haver vist cap altre restaurant vam dir que si! Va ser com es diu en castellà “un flechazo”.

224788_1060348544333_6205_n

3.- Què  va fer decidir casar-vos a Can Pagès?

TOT. Volíem un casament diferent, que trenques motlles, que fos una festa constant, a més dels detalls de boda que mai poden faltar i només el Sergi, per una banda i la Gemma, per l’altre, ens ho podien donar.

El tracte del primer dia, del segon, del tercer… quan anàvem a parlar amb en Sergi i la Gemma era com si ens coneguéssim de tota la vida. Més que un tracte de comprador-venedor, era un tracte d’amistat. Els estimem, i de veritat!!!

I SOBRETOT, EL CANVI DE TERRA DEL PATI. JEJEJE

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.12.34

4.- Durant l’any de preparatius no ens vau donar gens de feina, crec que us ho vareu pendre amb molta filosofia.Quin consell donaries a les parelles de l’any 2014?

Em de dir primerament que nosaltres ens prenem la vida amb mooooooooolta filosofia i anem sempre junts de la mà, això fa les coses molt més fàcils en una parella, però com a tothom, sempre hi havia moments de dubtes de com fer les coses. Però el consell que us donem és que no dubteu en cap moment de l’equip de persones que heu escollit. Deixeu-vos anar, ells controlen el temps, la situació, la gent… Absolutament tot! Les parelles només han de gaudir dels preparatius i sempre amb un somriure a la boca, perquè el dia de la boda sortirà tot rodat. US HO ASSEGUREM!

P1000706

Canviem de tema…

5.-Com vas trobar el teu vestit?

Després de donar moltes voltes per Barcelona i que la meva millor amiga em fes una agenda molt completa de les tendes que tenia que visitar, vaig acabar a Ursula Escoriza al poble del Sergi (Santa Coloma).

Tenia problemes per trobar un vestit senzill, que jo NO em veies com una princesa, em vaig provar molts i tots eren molt macos per jo no em sabia veure amb ells…fins que al final en aquesta tenda, que he dir que les noies son encantadores (sobretot la Roser)  vaig trobar el vestit ideal per mi, senzill,  i amb totes les característiques que jo buscava! Va ser un descans perquè estava cansada de donar tantes voltes!!

Captura de pantalla 2013-05-17 a la(s) 14.52.15

6.- Amb quin cotxe vàreu arribar a l’Espai?

Vam arribar amb el cotxe d’un amic nostre, era un cotxe antic de color blanc, un Corvette de l’any 80. Li vam demanar perquè ens ho deixés i estava encantat amb la idea perquè el seu cotxe seria “protagonista” en l’enllaç dels seus amics. Quan vam arribar allà, el Sergi va agafar el cotxe per entrar-lo a dins de l’espai Can Pagès i va agradar molt a tothom. Vam fer varies fotos amb el cotxe i tant l’amic com nosaltres vam quedar molt satisfets!!

IMG-20130408-WA0004

7.- La cerimònia va ser a Can Pagès, malgrat que el temps no ens va acompanyar, com va anar tot?

Sincerament ens vam aixecar el dissabte i estava tot enfosquit, com si volgués ploure, i així va passar al cap de unes hores. El millor de tot, és que no ens vam possar gens nerviosos perquè sabíem de sobres que plogués o fes fred, teníem espai de sobra per fer la cerimònia, l’aperitiu i el sopar. A més, teníem la tranquil·litat de que eren ells i solucionarien els possibles problemes que ens pogués donar el temps.

Nosaltres teníem una cosa molt clara i es que era el nostre gran dia i que el temps no ens espatllaria el que havíem esperat i preparat amb tanta il·lusió.

La cerimònia es va fer a la sala vintage i va quedar espectacular, encara que l’Àlex, no hi estava molt convençut, però quan va arribar allà va al·lucinar… com poden canviar els espais amb retocs de la Gemma!!!!

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.09.18

P1000594

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.09.29

8.-Recordo que va ser una cerimònia molt divertida. Amb quin moment us quedeu?

Com a moment més emotiu va ser quan ens vam veure i ens vam abraçar per últim cop com a nuvis i quan els nostres millors amics ens van dedicar unes paraules.

Però com bé dius, la cerimònia va ser molt divertida i van haver-hi molts moments divertits: se’ns va caure la capseta dels anells i la nostre neboda de 5 anys va cridar: “TETE!!!”. Uns cosins de la Cris van preparar un discurs molt original com bons actors que són.

Quan estava entrant la Cris pel passadís a la cerimònia, li vaig fer un gest que només coneixíem ella i jo per intentar que no plorés de la emoció i quan ho va veure es va posar a riure; era un gest que ho havíem estat parlant amb en Sergi uns dies abans.

Però el moment més divertit va ser quan la Cris, es va adonar que dins de la capsa dels anells i havien dos ossets de llaminadures i va mirar al Sergi amb cara de: “Maldito!!! Sé que has sido tu…” jejejeje i ens vam donar el “Si quiero” menjant els ossets. Va ser genial!!!

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.09.38

9.- Acabada la cerimònia i ja gaudint de l’aperitiu us vau relaxar?

Com em comentat abans, no estàvem gens nerviosos, i quan vam arribar a l’espai i veient com havia quedat tot, ens vam relaxar més encara i només volíem viure el moment; el nostre moment.

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.09.47

10.- Abans de fer l’entrada al menjador, vareu pujar a la gran balconada i veu saludar als convidats. Expliqueu el moment

Aquest moment va ser genial! Tothom ho recorda, perquè va tenir de tot… la gent anava surtin del pati directes al salo, però es van trobar la sorpresa de que nosaltres estàvem a la gran balconada esperant-los i  dient que sisplau ens atenguessin un moment. Quan vam aconseguir que tothom calles, vam fer un brindis dedicat a tots els nostres convidats i en especial aquelles persones que estàvem el cel mirant des de primera fila la nostra gran festa…va ser preciós.

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.10.13

Llavors va arribar el gran moment, la entrada al salo dels convidats. Nosaltres vam fer una distribució de les taules donant a cada taula un nom de pel·lícula associada a la seva banda sonora (Idea d’aquesta entrada amb música: del nostre estimat Sergi). Encara a la balconada, vam explicar que tindrien que entrar ordenadament taula per taula quan sones la seva banda sonora! Era increïble veure com tots reien i estàvem molt atents al seu moment i quan sonava la seva musica sortien cridant, ballant i saltant…i el més increïble era que ho feien tan la gent gran com el joves i els mes petits!!

Ara ja dins el menjador…

11.- Com eren els centres de taula? Feia goig el menjador?

El menjador estava preciós, no faltava ni un sol detall. Com havíem ambientat les taules amb nom de pel·lícules, la Gemma ens va donar la idea de centres de taula amb cintes de VHS apilades i a dalt de tot la claqueta que havíem preparat amb en nom de la pel·lícula. Són petits detalls que feien que la boda fos més increïble del que esperàvem. A la gent els hi va encantar aquests detalls.

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.10.22

Captura de pantalla 2013-05-17 a la(s) 20.07.41

12.- Moment entrada. Què vàreu sentir?

El moment de l’entrada al menjador va ser molt divertit, ja que la nostra taula era la de Shrek i quan vam entrar amb aquella banda sonora i unes caretes que ens vam fer, la gent saltava, ballava i fins i tot quan es parava la música, tothom feia el gest del cor amb les mans al cap que va preparar el Sergi. L’Àlex ho sabia i va riure moltíssim, però la Cris, com no sabía res, es va treure la careta i va començar a riure com mai.

Captura de pantalla 2013-05-17 a la(s) 14.41.11

Captura de pantalla 2013-05-17 a la(s) 14.44.23

13.- Els convidats van respondre com vosaltres  pensàveu?

I més i tot!! Hi havia persones que no els havia vist mai estar tant de “cachondeo”, persones que són molt serioses i el dia de la boda, els veies apuntant-se a tot el que els hi deien. Quan la gent s’aixecava a brindar amb la taula dels nuvis, veies inclús a gent amb la cara pintada, el moment de les congues, estava tothom de peus, igual que al moment rotllana i batalla nois contra noies. Van arribar inclús a agafar-nos com si fóssim cantants i ens van mantejar des de la barra fins a la nostra taula que estava a l’altre punta del saló.

P1000736

14.-Sabíeu de sobres el tipus de boda que fem i a més havíeu parlat el dia anterior amb l’Ilia i el Rubén (la parella de nuvis anterior). Una cosa és que t’ho expliquin i l’altre és viure-ho. Què diríeu?

Que ho has de viure per saber el que es…per molt que jo o l’Alex us ho expliquem, com ho va fer la Ilia i el Rubén amb nosaltres, fins que no ets allà i veus com la gent al·lucinar amb el que esta passant, com tot flueix, com la gent no deixar d’agrair que l’hagis convidat, hi havia gent que ens deia que a la vida s’ho havíem passat tant be, que era un boda única, veies gent normalment seria o molt callada ballant com bojos, es inexplicable…

Però al dia següent, ens vam en recordar de les paraules de la Ilia i el Rubèn, i SI tenien raó, es tot espectacular.

IMG-20130407-WA0068

IMG-20130407-WA0046

15.-Amb quin moment us quedeu?

No podem escollir un sòl moment, és impossible. Van ser tants moments divertits, emotius, especials que necessitaríem un altre blog per explicar moment per moment. Tot és un conjunt de moments i si ens hem de quedar amb algun, ens quedem amb el dia.

Captura de pantalla 2013-04-10 a la(s) 21.10.39

16.- I del menjar? potser no veu tastar gaire bé res però els vostres convidats què us han dit?

És cert que els nuvis no estàvem molt pendents del menjar, però és veritat que la gent ens va felicitar per l’aperitiu que era impressionant i els plats del sopar a tothom els hi va agradar molt. Ningú es va quedar amb gana, estaven tots ben tips.

P1000684

P1000682

17.- Descriviu amb tres adjectius el vostre casament a l’Espai Can Pagès

Només tres???

  1. Únic
  2. Irrepetible
  3. Sorprenent

Però podríem dir…divertit, impressionant, diferent, increïble, emocionant, especial…ens casaríem cada cap de setmana!

P1000745

18.- Ja ha passat ben bé un mes. Ha sonat molt el telèfon?

Bufffffff!!!! El nostre i el dels nostres pares també!! La gent encara s’està en recordant pel Facebook del nostre casament, sembla que encara estiguéssim en aquell dia, i tenim pendent molts sopar de gent que vol quedar amb nosaltres per parlar de com van viure aquella festa.

IMG-20130407-WA0009
19.- Quan vam conèixer els pares el dia de la prova ens va donar la impressió que no les tenien totes, aquesta percepció va canviar?

Al 100%, es cert que els meus pares estaven nerviosos, per ells es casava la seva nena i volien una súper boda i que tot sortís a la perfecció, però us he dir que els veu deixar sense paraules.

IMG-20130407-WA0014

 

IMG-20130407-WA0011

20.- Algun consell per les futures parelles?

Si realment us voleu casar a l’espai Can Pagès, heu de donar la mà al Sergi i a la Gemma i deixar-vos anar amb els ulls tancats, estigueu tranquils pel temps, pel tipus de boda, per la decoració, pel Dj… Per tot!

No us empanadireu mai de la elecció que feu amb aquest equip de cracks, que els hi deixeu el dia més important de la vostra vida en les seves mans.

0378 Vanessa y Manolo

 

21.- Heu tornat de viatge fa uns dies. Poseu-nos les dents llargues.

La nostra elecció va ser VIETNAM i nomes us podem dir que ha sigut el millor destí que podíem escollir, ha estat com viatjar a un altre món. Allà la gent no s’enfada per res, estan tot el dia rient i són molt amables. Els paisatges han sigut preciosos com a la “Bahia de Halong”, una de les 7 meravelles del món i us puc dir, que és lògic que ho sigui. Les ciutats són un “caos” ja que tothom té moto allà i ningú respecta els semàfors, la gent creuant el carrer, els cedas, els stops… Però creuar el carrer és molt divertit. Els temples i les pagodes (on van a demanar, no a resar) tenen unes estructures molt diferents a la resta del món. Els camps d’arròs tant i tant grans, els seus budes, els monges, els paisatges exòtics i els menjars típics d’allà.

I la història que té el país, sortida de la guerra fa relativament poc temps, és increïble. Encara que no els agrada molt parlar de totes aquestes guerres que han tingut, perquè ells el que només volen és viure feliços.

Podríem estar parlant hores i hores del viatge, però el que retinc a la memòria fotogràfica són moments únics.

Recomanat 100%, ja que a més, és un país molt i molt segur per als turistes.

DSCN3263

DSCN3020

Espero que us hagi agradat aquesta boda tant com a nosaltres i que us hagi pogut arribar tan sols una mica del que vàrem disfrutar aquell dia.

Cristina, Àlex!! Va per vosaltres!!

 

 

Dejar una Respuesta